ANÀLISI D'UN CAS SEGUINT EL CICLE REFLEXIU

Feu una petita descripció del cas corresponent:

La nena F és una nena que es troba en una família d'acollida. És una nena que fa dos anys que es troba amb aquesta família. No obstant això, la F porta una motxilla plena d'experiències ben negatives, ja que des de ben petita, els seus pares, la feien anar a robar per tal que ells poguéssin comprar-se les drogues. De manera que la F a l'escola continua robant algunes coses dels seus companys. I, a més a més, quan falta alguna cosa tothom senyala a la nena F.

Avui ha faltat una fruita d'una nena i tothom ha inculpat a la F.

Descriviu les estratègies que heu pensat a nivell individual per a resoldre el cas (autoanàlisi):

1. He fet la reflexió de que no podem culpar algú sense no tenir-ne proves.

Descriviu les estratègies que us han aportat els companys, experiències d'altres o fonts teòriques:

Una nena de la classe ens ha dit a tota la comunitat de l'aula perquè la F robava. I ens ha dit el següent: la F roba perquè els seus pares robaven. Llavors la F ha començat a plorar, ja que mai havia dit perquè feia aquesta acció de robar. Jo li he preguntat si això que deia aquella nena era veritat i la F m'ha dit que sí que era veritat. De manera que molts infants han començat a sentir-se tristos i, llavors, han començat a explicar les seves pesades motxilles (nens de pares separats, infants que van perdre algun ésser estimat, etc.). Així que finalment la classe opta per donar una altre oportunitat a la F. I, de forma conjunta, optem perquè cada nen escrigui el que ha sentit en aquesta sessió. I, després, qui vulgui ho podrà expressar enfront de tota la classe.

Els nens es mostren reticents a expressar els seus sentiments redactats enfront de tota la classe. No obstant això, quan veuen que alguns ho fan amb total naturalitat, els que els hi feia més vergonya també s'hi apunten. Era evident, que només faltava trencar el gel.

Redescriviu la proposta definitiva d'estratègies que proposarieu finalment per a resoldre aquest cas:

1. Diàleg reflexiu: han de saber que no es pot culpar ningú sense no tenir-se proves.

2. Expressió escrita de les emocions: han de ser capaços d'obrir-se enfront de les emocions. I, a la vegada, saber-les expressar per tal que puguin fer-ho amb total naturalitat.