Els animals estan regits sota les premises de la llei de la selva. De manera que tenen una norma estipulada i és la següent: el més fort és el que menja i el més dèbil és el que és menjat. No obstant això, l'ésser humà, un dels animals regits sota els termes més preuats de la complexitat, és l'únic que gaudeix de cognició. De manera que té la capacitat de pensar i reflexionar sobre els successos que se li originen en el seu entorn més immediat. Tot i que, en moltes ocasions tendim a reaccionar com els animals (regits sota els paràmetres dels impulsos), els éssers humans tenim la capacitat d'ésser subjectes reflexius.
En el visionament del vídeo "Dinner for two", podem visionar com la selva es regeix sota els paràmetres de la llei del més fort. No obstant això, hem pogut observar com dos animals es disputen un insecte, ja que tots dos han coincidit amb les seves llengues a l'hora de menjar-se'l. Durant hores i hores, tots dos, es disputen, de forma aferrissada, l'insecte que es volen menjar. Fins que acaben damunt d'una branca d'un arbre que s'acaba trencant. I per sota podem obserar com dos cocodrils els esperen de forma afamada. Però bé, en el moment de la caiguda, els dos animals que han lluitat i s'han barallat de forma incessant, s'ajuden per salvar-se. I la granota que, en tot moment, ha estat observant la baralla entre els dos personatges, acaba agafant l'insecte ja mort i el parteix per tots tres i se'l mengen.
El vídeo que hem pogut observar és una trama que, en moltes ocasions, com a docents, podem observar en les nostres aules. Els dos animals que tenen el conflicte es barallen de forma aferrissada. En canvi, en un moment extrem s'ajuden i es compadeixen l'un de l'altre. I la granota (el mestre que guia la trama de la història) els dóna la reflexió que no s'han de barallar, ja que és més important el fet de compartir tot allò que poguem.
En el visionament del vídeo "Dinner for two", podem visionar com la selva es regeix sota els paràmetres de la llei del més fort. No obstant això, hem pogut observar com dos animals es disputen un insecte, ja que tots dos han coincidit amb les seves llengues a l'hora de menjar-se'l. Durant hores i hores, tots dos, es disputen, de forma aferrissada, l'insecte que es volen menjar. Fins que acaben damunt d'una branca d'un arbre que s'acaba trencant. I per sota podem obserar com dos cocodrils els esperen de forma afamada. Però bé, en el moment de la caiguda, els dos animals que han lluitat i s'han barallat de forma incessant, s'ajuden per salvar-se. I la granota que, en tot moment, ha estat observant la baralla entre els dos personatges, acaba agafant l'insecte ja mort i el parteix per tots tres i se'l mengen.
El vídeo que hem pogut observar és una trama que, en moltes ocasions, com a docents, podem observar en les nostres aules. Els dos animals que tenen el conflicte es barallen de forma aferrissada. En canvi, en un moment extrem s'ajuden i es compadeixen l'un de l'altre. I la granota (el mestre que guia la trama de la història) els dóna la reflexió que no s'han de barallar, ja que és més important el fet de compartir tot allò que poguem.
Xavier,
ResponEliminaAportes una anàlisi i reflexió del vídeo interessants tot comparant la situació analitzada amb el context aula.
molt bé!
Lourdes