El trajecte que totes les companyes i companys hem pogut seguir al llarg d'aquest any ha estat molt positiu. M'agradaria destacar els aspectes que per mi m'han semblat més interessants per al meu bagatge professional: el fet de cercar estratègies per a la meva tasca de docent, el fet de compartir experiències amb els meus companys sobre les nostres tasques professionals educatives, experimentar processos metodològics dins de l'aula amb els nostres companys i, sobretot, conèixer a diferents persones que es troben en el mateix cas laboral que tu.
Moltes gràcies per passar aquest trajecte amb mi.
Cordialment,
Xavier Ollonarte Rovira.
divendres, 25 de març del 2011
dimecres, 23 de març del 2011
REFORMULACIÓ DE L'ACCIÓ EDUCATIVA
Quan he llegit l'article que ens ha proposat el professor, he pensat en un article que vaig escriure ara fa uns mesos. De manera que la meva reflexió està exposada a continuació:
A l’actualitat, els professionals de l’educació hem de ser conscients
que vivim en una època immersa en canvis constants (la societat dinàmica
és la societat que camina en constant moviment. De manera
que l’educador no pot quedar-se aliè a aquests canvis tan flagrants).
Així que el professional de l’educació ha de concebre els canvis a
través de la seva pròpia reformulació de l’acció educativa. Aquesta
anàlisi interna i reformulatòria de la seva acció educativa, la pot concebre
a través de diferents eines i estratègies. Però bé, en aquest cas
només n’analitzarem un: el diari reflexiu.
El diari reflexiu, per l’educador, és l’eina més valuosa per tal de reflexionar
sobre els fets, successos i conflictes que es porten a terme
en el si de la comunitat de la seva aula. De manera que hem de concebre
la reflexió com a una oportunitat de reformulació de la nostra
tasca educativa ja que, a través de la nostra escriptura experiencial,
podrem veure quins són els aspectes que hem de modificar de la
nostra intervenció docent.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a analitzar els conflictes
d’una forma més acurada, ja que ens quedarà tot el conflicte redactat.
I, per tant, en hores no lectives podrem indagar noves estratègies,
tècniques o formes de retrobament amb la solució de l’interrogant.
De manera que l’anàlisi acurada dels conflictes ens portarà
a concebre una millor solució del conflicte.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a ampliar la nostra pròpia
escala de valors. Quan treballem els valors morals i democràtics,
els professionals de l’educació hem de ser conscients que han de
sorgir a través de l’experiència dels nostres infants. Així que haurem
de vetllar per tal que s’efectuï un guiatge educatiu de qualitat, per tal
que els infants arribin a concebre la seva pròpia escala de valors.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a treballar les emocions.
El psicòleg Daniel Goleman ens fa menció del concepte “ intel·
ligència emocional” (l’ésser té la capacitat de pensar i sentir. Per
tant, quan gestiona amb deteniment aquestes capacitats, és capaç
de trobar un equilibri d’autogestió i discerniment de les seves pròpies
emocions). Així que, a través de la reflexió, hem de ser capaços
de fer un treball de qualitat a dins de les nostres aules.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a observar que tots els
infants aprenen de formes ben diferents. El psicòleg Howard Gardner
ens fa menció del concepte “intel·ligències múltiples” (cada
infant aprèn de diferent manera. Per tant, l’ésser pot arribar al coneixement
a través de la intel·ligència lingüística, espacial, lògicomatemàtica,
musical, cinestèsica, interpersonal i intrapersonal).
Així que la reflexió ens ha de portar a entreveure una visió general
i personal de cada infant, per tal que es respecti el seu propi ritme
d’ensenyament-aprenentatge.
Reflexionar a través de la prosa ens ha d’ajudar a construir i
innovar en el camp educatiu. El diari reflexiu ens ajudarà en la
recerca educativa, psicològica i pedagògica. De manera que el bagatge
prosari ens ha de servir per construir una recerca educativa
de qualitat.
En definitiva, si aconseguim que el diari reflexiu esdevingui una
de les eines fonamentals de la nostra tasca educativa, aconseguirem
que les nostres intervencions s’efectuïn des de l’experiència,
la prudència, la serietat, el rigor i el seny.
que vivim en una època immersa en canvis constants (la societat dinàmica
és la societat que camina en constant moviment. De manera
que l’educador no pot quedar-se aliè a aquests canvis tan flagrants).
Així que el professional de l’educació ha de concebre els canvis a
través de la seva pròpia reformulació de l’acció educativa. Aquesta
anàlisi interna i reformulatòria de la seva acció educativa, la pot concebre
a través de diferents eines i estratègies. Però bé, en aquest cas
només n’analitzarem un: el diari reflexiu.
El diari reflexiu, per l’educador, és l’eina més valuosa per tal de reflexionar
sobre els fets, successos i conflictes que es porten a terme
en el si de la comunitat de la seva aula. De manera que hem de concebre
la reflexió com a una oportunitat de reformulació de la nostra
tasca educativa ja que, a través de la nostra escriptura experiencial,
podrem veure quins són els aspectes que hem de modificar de la
nostra intervenció docent.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a analitzar els conflictes
d’una forma més acurada, ja que ens quedarà tot el conflicte redactat.
I, per tant, en hores no lectives podrem indagar noves estratègies,
tècniques o formes de retrobament amb la solució de l’interrogant.
De manera que l’anàlisi acurada dels conflictes ens portarà
a concebre una millor solució del conflicte.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a ampliar la nostra pròpia
escala de valors. Quan treballem els valors morals i democràtics,
els professionals de l’educació hem de ser conscients que han de
sorgir a través de l’experiència dels nostres infants. Així que haurem
de vetllar per tal que s’efectuï un guiatge educatiu de qualitat, per tal
que els infants arribin a concebre la seva pròpia escala de valors.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a treballar les emocions.
El psicòleg Daniel Goleman ens fa menció del concepte “ intel·
ligència emocional” (l’ésser té la capacitat de pensar i sentir. Per
tant, quan gestiona amb deteniment aquestes capacitats, és capaç
de trobar un equilibri d’autogestió i discerniment de les seves pròpies
emocions). Així que, a través de la reflexió, hem de ser capaços
de fer un treball de qualitat a dins de les nostres aules.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a observar que tots els
infants aprenen de formes ben diferents. El psicòleg Howard Gardner
ens fa menció del concepte “intel·ligències múltiples” (cada
infant aprèn de diferent manera. Per tant, l’ésser pot arribar al coneixement
a través de la intel·ligència lingüística, espacial, lògicomatemàtica,
musical, cinestèsica, interpersonal i intrapersonal).
Així que la reflexió ens ha de portar a entreveure una visió general
i personal de cada infant, per tal que es respecti el seu propi ritme
d’ensenyament-aprenentatge.
Reflexionar a través de la prosa ens ha d’ajudar a construir i
innovar en el camp educatiu. El diari reflexiu ens ajudarà en la
recerca educativa, psicològica i pedagògica. De manera que el bagatge
prosari ens ha de servir per construir una recerca educativa
de qualitat.
En definitiva, si aconseguim que el diari reflexiu esdevingui una
de les eines fonamentals de la nostra tasca educativa, aconseguirem
que les nostres intervencions s’efectuïn des de l’experiència,
la prudència, la serietat, el rigor i el seny.
Article publicat al Diari 3 de vuit del Penedès.
dissabte, 5 de març del 2011
DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT I AVALUACIÓ
Activitat-2: Els alumnes amb TDH.
El mètode de treball que vam utilitzar per tal de poder albergar els aprenentatges estipulats en la sessió, va ser per grups de treball cooperatiu.
De manera que, a continuació, us explicaré, d'una forma visula i entenedora, les diferents fases dels grups de treball cooperatiu.
1era fase: La Lourdes va repertir quatre lletres (A,B,C,D) a totes les persones de la classe. De manera que tots els grups de treball cooperatiu estaven formats per quatre persones i cada persona tenia una lletra diferent.
2ona fase: Cada lletra s'ha d'agrupar amb la seva lletra (per exemple, totes les lletres A s'han d'agrupar totes juntes). De manera que vam haver de parlar sobre el tema que ens havia tocat i ens el vam llegir i comentar. Així que en aquest apartat del treball, vam poder gaudir dels grups d'experts.
3era fase: Cada lletra torna al seu grup i, llavors, cadascú explica al seu grup (en qualitat d'expert) l'apartat que li toqui defensar.
orientacions per a un/a mestre/a novell per a tractar alumnes que presenten TDAH:
A. METODOLOGIA EN DONAR LES CLASSES:
Com donar les classes?
- Dinàmiques per captar l'atenció de l'infant.
- Aprenentatge significatiu.
- Utilitzar material manipulatiu.
- Fer-lo partícip a través de les preguntes.
- Utilitzar un material per a ell.
Com explicar els continguts acadèmics?
- Captar els moments d'atenció per explicar la teoria.
- Prioritzar els continguts.
- Aprenentatge significatiu.
Assignació de deures i tasques:
- Material personalitzat (llibreta amb la seva fotografia).
- Tasques adaptades al nivell d'atenció de l'infant.
- Donar-li un càrrec que volem que no s'oblidi.
- La supervisió del tutor.
B. COM MILLORAR EL COMPORTAMENT DEL NEN/A:
Supervisió constant:
- Mirar l'agenda cada dia.
- Marcar objectius a curt termini.
- Lligam constant amb la família.
Tutories individualitzades:
- Tutoria amb moviment.
- Marcar un ítem a parlar/avaluar.
- Musicoteràpia/expressió corporal.
Eines bàsiques per al control del comportament:
- Graella de tasques.
- Estímul-resposta (dibuix).
- Posició a l'aula.
- Treballar amb tota la classe.
- Dinàmiques de grup.
C. ORIENTACIONS DAVANT DE SITUACIONS CONCRETES:
S'aixeca sovint:
- cridar-li l'atenció.
- Donar-li un encàrrec.
Interromp constantment:
- Fer-li veure que el seu comportament afecta a tota la classe. Fer-li prendre consciència mitjançant estratègies motivants.
Molesta els companys a taula:
- Fer-lo reflexionar.
- Fer tutories individualitzades.
- Explicar la situació de l'infant als altres infants per tal que no s'enfadin i el puguin ajudar a que no ho faci.
Perd el control i crida:
- Canviar ràpidament d'activitat.
- Contenir-lo.
- Enviar-lo al seu raco personal per tal que reflexiono i es calmi.
- Fer-li fer un encàrrec fora de l'aula.
D. COM MILLORAR L'AUTOESTIMA A L'AULA:
Predisposició per part del mestre/a:
- Rebre molts encontres per part del mestre.
- Recursos positius.
- Aprenentatge significatiu.
- Comunicació i atenció.
Proposta d'activitats:
- Estabir un racó a l'aula per a ell.
- Treball cooperatiu/ en grups/ parelles i anivellats.
- Dinàmiques de grup per cohesionar el grup i potenciar l'autoestima.
- Donar-li un càrrec perquè es senti important dins del grup-classe.
Punts clau per a la millora de l'autoestima i el comportament en general:
- Reforços positius.
- Atenció.
El mètode de treball que vam utilitzar per tal de poder albergar els aprenentatges estipulats en la sessió, va ser per grups de treball cooperatiu.
De manera que, a continuació, us explicaré, d'una forma visula i entenedora, les diferents fases dels grups de treball cooperatiu.
1era fase: La Lourdes va repertir quatre lletres (A,B,C,D) a totes les persones de la classe. De manera que tots els grups de treball cooperatiu estaven formats per quatre persones i cada persona tenia una lletra diferent.
2ona fase: Cada lletra s'ha d'agrupar amb la seva lletra (per exemple, totes les lletres A s'han d'agrupar totes juntes). De manera que vam haver de parlar sobre el tema que ens havia tocat i ens el vam llegir i comentar. Així que en aquest apartat del treball, vam poder gaudir dels grups d'experts.
3era fase: Cada lletra torna al seu grup i, llavors, cadascú explica al seu grup (en qualitat d'expert) l'apartat que li toqui defensar.
orientacions per a un/a mestre/a novell per a tractar alumnes que presenten TDAH:
A. METODOLOGIA EN DONAR LES CLASSES:
Com donar les classes?
- Dinàmiques per captar l'atenció de l'infant.
- Aprenentatge significatiu.
- Utilitzar material manipulatiu.
- Fer-lo partícip a través de les preguntes.
- Utilitzar un material per a ell.
Com explicar els continguts acadèmics?
- Captar els moments d'atenció per explicar la teoria.
- Prioritzar els continguts.
- Aprenentatge significatiu.
Assignació de deures i tasques:
- Material personalitzat (llibreta amb la seva fotografia).
- Tasques adaptades al nivell d'atenció de l'infant.
- Donar-li un càrrec que volem que no s'oblidi.
- La supervisió del tutor.
B. COM MILLORAR EL COMPORTAMENT DEL NEN/A:
Supervisió constant:
- Mirar l'agenda cada dia.
- Marcar objectius a curt termini.
- Lligam constant amb la família.
Tutories individualitzades:
- Tutoria amb moviment.
- Marcar un ítem a parlar/avaluar.
- Musicoteràpia/expressió corporal.
Eines bàsiques per al control del comportament:
- Graella de tasques.
- Estímul-resposta (dibuix).
- Posició a l'aula.
- Treballar amb tota la classe.
- Dinàmiques de grup.
C. ORIENTACIONS DAVANT DE SITUACIONS CONCRETES:
S'aixeca sovint:
- cridar-li l'atenció.
- Donar-li un encàrrec.
Interromp constantment:
- Fer-li veure que el seu comportament afecta a tota la classe. Fer-li prendre consciència mitjançant estratègies motivants.
Molesta els companys a taula:
- Fer-lo reflexionar.
- Fer tutories individualitzades.
- Explicar la situació de l'infant als altres infants per tal que no s'enfadin i el puguin ajudar a que no ho faci.
Perd el control i crida:
- Canviar ràpidament d'activitat.
- Contenir-lo.
- Enviar-lo al seu raco personal per tal que reflexiono i es calmi.
- Fer-li fer un encàrrec fora de l'aula.
D. COM MILLORAR L'AUTOESTIMA A L'AULA:
Predisposició per part del mestre/a:
- Rebre molts encontres per part del mestre.
- Recursos positius.
- Aprenentatge significatiu.
- Comunicació i atenció.
Proposta d'activitats:
- Estabir un racó a l'aula per a ell.
- Treball cooperatiu/ en grups/ parelles i anivellats.
- Dinàmiques de grup per cohesionar el grup i potenciar l'autoestima.
- Donar-li un càrrec perquè es senti important dins del grup-classe.
Punts clau per a la millora de l'autoestima i el comportament en general:
- Reforços positius.
- Atenció.
DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT I AVALUACIÓ
AUTOANÀLISI: En un primer moment qun vaig poder visionar el vídeo a l'aula vaig pensar en un missatge clar i precís de racisme. Tot i que el treball publicitari, des del meu humil punt de vista, no és gaire encertat envers el treball de l'integració. Ens permet analitzar com actúa moltes de les masses socials envers el fenomen de la immigració.
La persona negre puja dalt del fanal per tal de donar-li el globús que havia perdut l'infant. El negre, en aquest cas, és la persona que lluita per l'acceptació. En canvi la nena petita és la imatge de la innocència (a través de la innocència experimentem l'experiència. En aquest cas si l'experiència de l'entorn no és la correcta, la nena quan ja sigui adulta caurà en l'etiquetació de les persones, els estereotips i els perjudicis). Al cap d'una estona apareix la mare que allunya la seva filla del negre. La mare és l'experiència que un dia també va ésser la innocència de la seva filla. El negre marxa trist amb el globús cap a casa seva. Vegem que dins la llar hi ha més globús de diferents colors (significa que la diversitat està clausurada. De manera que la nostra societat encara necessita avançar molt en termes d'integració social). I, per últim, apareix l'eslògan publicitari (segons la meva opinió molt desafortunat).
CONTRAST: Tots els components del grup hem pensat gairebé en el mateix. No obstant això, hi hagut alguns aspectes que ens han enriquit, ja que alguns components del grup no ens haviem fixat en aspectes tan metafòrics com el fet de tenir tants globús de diferents colors dins de la llar. De manera que el fet de contrastar el visionament del vídeo amb els altres companys, ens ha servit per evidenciar molts aspectes del vídeo. Ara bé, també ens ha servit per descobrir-ne de nous.
REDESCRIPCIÓ: El vídeo evidencia un succés bastant habitual al món. Un món que, en múltiples ocasions, s'omple la boca de progressisme. I, en canvi, quan arriba l'hora de desfer-se dels perjudicis i estereotips infundats per la nostra propia cultura, cau en l'error de seguir pel camí de la cultura negativa. De manera que nosaltres, com a professionals de l'educació, hem de vetallar i, a la vegada, lluitar perquè no hi hagin classificacions racials ni discriminacions de cap tipus.
La persona negre puja dalt del fanal per tal de donar-li el globús que havia perdut l'infant. El negre, en aquest cas, és la persona que lluita per l'acceptació. En canvi la nena petita és la imatge de la innocència (a través de la innocència experimentem l'experiència. En aquest cas si l'experiència de l'entorn no és la correcta, la nena quan ja sigui adulta caurà en l'etiquetació de les persones, els estereotips i els perjudicis). Al cap d'una estona apareix la mare que allunya la seva filla del negre. La mare és l'experiència que un dia també va ésser la innocència de la seva filla. El negre marxa trist amb el globús cap a casa seva. Vegem que dins la llar hi ha més globús de diferents colors (significa que la diversitat està clausurada. De manera que la nostra societat encara necessita avançar molt en termes d'integració social). I, per últim, apareix l'eslògan publicitari (segons la meva opinió molt desafortunat).
CONTRAST: Tots els components del grup hem pensat gairebé en el mateix. No obstant això, hi hagut alguns aspectes que ens han enriquit, ja que alguns components del grup no ens haviem fixat en aspectes tan metafòrics com el fet de tenir tants globús de diferents colors dins de la llar. De manera que el fet de contrastar el visionament del vídeo amb els altres companys, ens ha servit per evidenciar molts aspectes del vídeo. Ara bé, també ens ha servit per descobrir-ne de nous.
REDESCRIPCIÓ: El vídeo evidencia un succés bastant habitual al món. Un món que, en múltiples ocasions, s'omple la boca de progressisme. I, en canvi, quan arriba l'hora de desfer-se dels perjudicis i estereotips infundats per la nostra propia cultura, cau en l'error de seguir pel camí de la cultura negativa. De manera que nosaltres, com a professionals de l'educació, hem de vetallar i, a la vegada, lluitar perquè no hi hagin classificacions racials ni discriminacions de cap tipus.
dijous, 24 de febrer del 2011
LA PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL
http://es.scribd.com/doc/49458778/26119225-Pauta-analisi-UP-1
http://es.scribd.com/doc/49458903/Nivell-d-aula-la-tardor
http://es.scribd.com/doc/49458968/UD-20La-20tardor-202010-2011-1
http://es.scribd.com/doc/49458903/Nivell-d-aula-la-tardor
http://es.scribd.com/doc/49458968/UD-20La-20tardor-202010-2011-1
DECRET 142/2007
La llengua catalana, llengua castellana i llengua estrangera.
-El tractament de les llengües: la finalitat de l’ensenyament és assolir el domini progressiu de les tres llengües.
-Competències pròpies de l’àrea: competència comunicativa i competència audiovisual.
-Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques: competència artística, competència d’aprendre a aprendre, competències centrades en conviure i habitar el món, competència social i ciutadana i competència artística i cultural.
-Estructura dels continguts: és l’estructura general dels continguts que s’han d’assolir al final de l’escolaritat.
-Objectius: són les capacitats que els nens han d’assolir.
-Continguts: Distribuïts per cicles.
-Criteris d’avaluació: és allò que s’avalua.
-El tractament de les llengües: la finalitat de l’ensenyament és assolir el domini progressiu de les tres llengües.
-Competències pròpies de l’àrea: competència comunicativa i competència audiovisual.
-Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques: competència artística, competència d’aprendre a aprendre, competències centrades en conviure i habitar el món, competència social i ciutadana i competència artística i cultural.
-Estructura dels continguts: és l’estructura general dels continguts que s’han d’assolir al final de l’escolaritat.
-Objectius: són les capacitats que els nens han d’assolir.
-Continguts: Distribuïts per cicles.
-Criteris d’avaluació: és allò que s’avalua.
TUTORIA, FAMÍLIES I SERVEIS EXTERNS
L’escola del segle XXI, aquella escola immersa en processos de canvis metodològics, ha d’afrontar, amb rigor i serietat, les noves tendències pedagògiques que ens plasmen els ideòlegs i pensadors (pedagogs, psicòlegs, mestres, etc.). Aleshores, aquella escola on la primordialitat dels aprenentatges era la transmissió de coneixements, sense cap mena de dubte, ha de quedar en els abismes del passat. En canvi, en l’escola actual han de triomfar per sobre dels nivells qualitatius dels aprenentatges els següents aspectes: els sentiments dels infants, l’admiració, el fet de sorprendre’s, el silenci per les coses quotidianes que encara l’infant ha de descobrir per ell sol i en el si del treball social, la contemplació dels successos o fets, etc., Tots aquests aspectes que el docent haurà de tenir en rellevància per tal d’emprendre un ensenyament-aprenentatge de qualitat, aniran acompanyats a través de la concepció metodològica del Constructivisme Social. Així que el docent, amant de l’escola dels aprenentatges socials, haurà de tenir en compte els coneixements previs dels infants, plasmar als seus subjectes preguntes que impliquin la fonamentació del diàleg entre homínids, la interacció contant entre éssers per tal d’afavorir un aprenentatge social ric, la plasmació d’hipòtesis entre infants, crear vincles empàtics per tal que l’aprenentatge estigui impregnat d’un diàleg seriós i educat. I, finalment, trobar una resposta conclusiva que ens resolgui l’interrogant (la pedagogia de la pregunta) formulat pel propi docent. Per tant, l’escola ha de caminar cap a experiències alternatives, ja que la convencionalitat i l’encarcarament social de moltes escoles del nostre país, necessiten una transgressió pedagògica. La pedagogia transgressora és aquell tipus de pedagogia que té en compte els sentiments dels infants, que crea espais perquè pugui admirar el seu entorn i admirar-se de si mateix, indaga espais on l’infant pugui contemplar la riquesa de la seva proximitat ecològica i el descobriment d’aquesta, potencia el silenci per tal d’aflorar noves sensacions i creacions del seu propi esquema mental. Per tant, la pedagogia transgressora ha de fonamentar i, a la vegada, plasmar, en el conjunt de la comunitat educativa, un diàleg acurat entre el racionalisme i l‘emoció. Llavors, el racionalisme i l’emoció han de crear vincles simbiòtics per tal de trobar un sentit coherent als aprenentatges.
Avui el cel s’ha despertat tapat i les previsions metereòlogiques preveien pluges abundants al llarg del dia. Però bé, fins ben bé les 10 hores del matí no ha començat a ploure. L’escola tradicional, davant d’aquest succés atmosfèric, optaria perquè els nens es quedessin dins de l’aula, ja que l’aigua i tots els components que conformen el canvi de paisatge que comporta un dia de pluja no tenen cap tipus de significat per l’escola tradicional. En canvi, l’escola actual, aquella escola amant del Constructivisme Social i de la pedagogia transgressora, concebrà la pluja com un ritual, ja que a través de la pluja i el canvi que comporta aquest fenomen a nivell paisatgístic es consideren com a aspectes rellevants pels aprenentatges dels infants. Per tant, els docents a les 10 hores del matí han optat per agafar els paraigües i anar a donar una volta pels carrers del poble de Tàrrega. La sortida ha estat concebuda com a un ritual impregnat de dosis de descobriments i sensacions que han provocat l’admiració en els subjectes dels infants i la contemplació envers aquest succés (obrir tots els paraigües i apreciar les diferents gammes de colors de tots els companys, sentir el soroll de les gotes de l’aigua caure per sobre del paraigua, al terra, per sobre dels capons dels cotxes, contemplar i admirar el canvi de paisatge que comporta la pluja, olorar la pluja, l’asfalt, el terra, etc.). Per tant, la pluja ha de servir com a font de riquesa en els aprenentatges dels infants que conformen l’escola en l’actualitat.
A les 11 hores els infants han arribat a la classe, juntament amb el seu mestre-guia. Aquests han evocat els seus sentiments envers l’experiència viscuda (han plasmat què els ha expressat el silenci, què han contemplat, què els ha admirat, etc.). La intencionalitat de plasmar i, a la vegada, indagar preguntes (la pedagogia de la pregunta) en els subjectes dels infants és observar si el procés que hem seguit en la sortida s’ha impregnat d’un significat coherent i experiencial.
Quan em vaig llegir l'article del Manuel Segura, vaig escriure aquest article (tracta sobre una experiència educativa on es tracten les emocions i també el racionalisme):
Avui el cel s’ha despertat tapat i les previsions metereòlogiques preveien pluges abundants al llarg del dia. Però bé, fins ben bé les 10 hores del matí no ha començat a ploure. L’escola tradicional, davant d’aquest succés atmosfèric, optaria perquè els nens es quedessin dins de l’aula, ja que l’aigua i tots els components que conformen el canvi de paisatge que comporta un dia de pluja no tenen cap tipus de significat per l’escola tradicional. En canvi, l’escola actual, aquella escola amant del Constructivisme Social i de la pedagogia transgressora, concebrà la pluja com un ritual, ja que a través de la pluja i el canvi que comporta aquest fenomen a nivell paisatgístic es consideren com a aspectes rellevants pels aprenentatges dels infants. Per tant, els docents a les 10 hores del matí han optat per agafar els paraigües i anar a donar una volta pels carrers del poble de Tàrrega. La sortida ha estat concebuda com a un ritual impregnat de dosis de descobriments i sensacions que han provocat l’admiració en els subjectes dels infants i la contemplació envers aquest succés (obrir tots els paraigües i apreciar les diferents gammes de colors de tots els companys, sentir el soroll de les gotes de l’aigua caure per sobre del paraigua, al terra, per sobre dels capons dels cotxes, contemplar i admirar el canvi de paisatge que comporta la pluja, olorar la pluja, l’asfalt, el terra, etc.). Per tant, la pluja ha de servir com a font de riquesa en els aprenentatges dels infants que conformen l’escola en l’actualitat.
A les 11 hores els infants han arribat a la classe, juntament amb el seu mestre-guia. Aquests han evocat els seus sentiments envers l’experiència viscuda (han plasmat què els ha expressat el silenci, què han contemplat, què els ha admirat, etc.). La intencionalitat de plasmar i, a la vegada, indagar preguntes (la pedagogia de la pregunta) en els subjectes dels infants és observar si el procés que hem seguit en la sortida s’ha impregnat d’un significat coherent i experiencial.
Quan em vaig llegir l'article del Manuel Segura, vaig escriure aquest article (tracta sobre una experiència educativa on es tracten les emocions i també el racionalisme):
A les 12 hores des de dalt la finestra, hem pogut observar com hi havia un bassal ple d’aigua. I en Miquel (infant de 4 anys), ens ha proposat d’anar-lo a observar. Bé doncs, tota la classe hem baixat al pati i hem apreciat el bassal. Primerament, han pogut apreciar que un bassal immòbil té la funció de mirall refractant i, al cap d’una estona, han pogut veure, a través de l’experiència, que si toquem amb les mans el bassal les nostres imatges es desfiguren, fins al punt de distursionar-se. Per tant, l’escola no pot deixar escapar aquestes ocasions experiencials que li ofereix el dia a dia de l’acció educativa de l’aula, ja que l’infant aprèn a partir de la seva experiència com a ésser i amb les relacions amb els altres éssers que conformen la societat.
En conclusió, la comunitat educativa ha de deixar enrere aquella escola amant de la mecanització dels processos d’ensenyament-aprenentatge. Així que l’escola haurà d’ésser concebuda a través de la concepció metodològica del Constructivisme Social i, a la vegada, crear un diàleg interaccionista entre el racionalisme i l’emoció.
En conclusió, la comunitat educativa ha de deixar enrere aquella escola amant de la mecanització dels processos d’ensenyament-aprenentatge. Així que l’escola haurà d’ésser concebuda a través de la concepció metodològica del Constructivisme Social i, a la vegada, crear un diàleg interaccionista entre el racionalisme i l’emoció.
diumenge, 6 de febrer del 2011
TÈCNICA SOCIOMÈTRICA
http://www.scribd.com/doc/48267637/SOCIOGRAMA-D-NOVEMBRE
Aquest sociograma es va portar a terme en una aula de cinquè de Primària. I se'ls hi feien les tres preguntes següents: 1. A qui triaries per jugar?, 2. A qui triaries per fer un treball?, i 3. A qui li confiaries un secret?.
De manera que a través d'aquestes tres preguntes podreu visionar les relacions socials dels infants de la classe de cinquè.
DINÀMICA D'AULA
En aquest link, podreu visualitzar una proposta de dinàmica d'aula portada a terme per mi:
http://www.scribd.com/doc/48267165/Titol-de-l
http://www.scribd.com/doc/48267165/Titol-de-l
ANÀLISI D'UN CAS SEGUINT EL CICLE REFLEXIU
Feu una petita descripció del cas corresponent:
La nena F és una nena que es troba en una família d'acollida. És una nena que fa dos anys que es troba amb aquesta família. No obstant això, la F porta una motxilla plena d'experiències ben negatives, ja que des de ben petita, els seus pares, la feien anar a robar per tal que ells poguéssin comprar-se les drogues. De manera que la F a l'escola continua robant algunes coses dels seus companys. I, a més a més, quan falta alguna cosa tothom senyala a la nena F.
La nena F és una nena que es troba en una família d'acollida. És una nena que fa dos anys que es troba amb aquesta família. No obstant això, la F porta una motxilla plena d'experiències ben negatives, ja que des de ben petita, els seus pares, la feien anar a robar per tal que ells poguéssin comprar-se les drogues. De manera que la F a l'escola continua robant algunes coses dels seus companys. I, a més a més, quan falta alguna cosa tothom senyala a la nena F.
Avui ha faltat una fruita d'una nena i tothom ha inculpat a la F.
Descriviu les estratègies que heu pensat a nivell individual per a resoldre el cas (autoanàlisi):
Descriviu les estratègies que heu pensat a nivell individual per a resoldre el cas (autoanàlisi):
1. He fet la reflexió de que no podem culpar algú sense no tenir-ne proves.
Descriviu les estratègies que us han aportat els companys, experiències d'altres o fonts teòriques:
Una nena de la classe ens ha dit a tota la comunitat de l'aula perquè la F robava. I ens ha dit el següent: la F roba perquè els seus pares robaven. Llavors la F ha començat a plorar, ja que mai havia dit perquè feia aquesta acció de robar. Jo li he preguntat si això que deia aquella nena era veritat i la F m'ha dit que sí que era veritat. De manera que molts infants han començat a sentir-se tristos i, llavors, han començat a explicar les seves pesades motxilles (nens de pares separats, infants que van perdre algun ésser estimat, etc.). Així que finalment la classe opta per donar una altre oportunitat a la F. I, de forma conjunta, optem perquè cada nen escrigui el que ha sentit en aquesta sessió. I, després, qui vulgui ho podrà expressar enfront de tota la classe.
Els nens es mostren reticents a expressar els seus sentiments redactats enfront de tota la classe. No obstant això, quan veuen que alguns ho fan amb total naturalitat, els que els hi feia més vergonya també s'hi apunten. Era evident, que només faltava trencar el gel.
Redescriviu la proposta definitiva d'estratègies que proposarieu finalment per a resoldre aquest cas:
1. Diàleg reflexiu: han de saber que no es pot culpar ningú sense no tenir-se proves.
2. Expressió escrita de les emocions: han de ser capaços d'obrir-se enfront de les emocions. I, a la vegada, saber-les expressar per tal que puguin fer-ho amb total naturalitat.
REFLEXIÓ DEL VÍDEO "DINNER FOR TWO"
Els animals estan regits sota les premises de la llei de la selva. De manera que tenen una norma estipulada i és la següent: el més fort és el que menja i el més dèbil és el que és menjat. No obstant això, l'ésser humà, un dels animals regits sota els termes més preuats de la complexitat, és l'únic que gaudeix de cognició. De manera que té la capacitat de pensar i reflexionar sobre els successos que se li originen en el seu entorn més immediat. Tot i que, en moltes ocasions tendim a reaccionar com els animals (regits sota els paràmetres dels impulsos), els éssers humans tenim la capacitat d'ésser subjectes reflexius.
En el visionament del vídeo "Dinner for two", podem visionar com la selva es regeix sota els paràmetres de la llei del més fort. No obstant això, hem pogut observar com dos animals es disputen un insecte, ja que tots dos han coincidit amb les seves llengues a l'hora de menjar-se'l. Durant hores i hores, tots dos, es disputen, de forma aferrissada, l'insecte que es volen menjar. Fins que acaben damunt d'una branca d'un arbre que s'acaba trencant. I per sota podem obserar com dos cocodrils els esperen de forma afamada. Però bé, en el moment de la caiguda, els dos animals que han lluitat i s'han barallat de forma incessant, s'ajuden per salvar-se. I la granota que, en tot moment, ha estat observant la baralla entre els dos personatges, acaba agafant l'insecte ja mort i el parteix per tots tres i se'l mengen.
El vídeo que hem pogut observar és una trama que, en moltes ocasions, com a docents, podem observar en les nostres aules. Els dos animals que tenen el conflicte es barallen de forma aferrissada. En canvi, en un moment extrem s'ajuden i es compadeixen l'un de l'altre. I la granota (el mestre que guia la trama de la història) els dóna la reflexió que no s'han de barallar, ja que és més important el fet de compartir tot allò que poguem.
En el visionament del vídeo "Dinner for two", podem visionar com la selva es regeix sota els paràmetres de la llei del més fort. No obstant això, hem pogut observar com dos animals es disputen un insecte, ja que tots dos han coincidit amb les seves llengues a l'hora de menjar-se'l. Durant hores i hores, tots dos, es disputen, de forma aferrissada, l'insecte que es volen menjar. Fins que acaben damunt d'una branca d'un arbre que s'acaba trencant. I per sota podem obserar com dos cocodrils els esperen de forma afamada. Però bé, en el moment de la caiguda, els dos animals que han lluitat i s'han barallat de forma incessant, s'ajuden per salvar-se. I la granota que, en tot moment, ha estat observant la baralla entre els dos personatges, acaba agafant l'insecte ja mort i el parteix per tots tres i se'l mengen.
El vídeo que hem pogut observar és una trama que, en moltes ocasions, com a docents, podem observar en les nostres aules. Els dos animals que tenen el conflicte es barallen de forma aferrissada. En canvi, en un moment extrem s'ajuden i es compadeixen l'un de l'altre. I la granota (el mestre que guia la trama de la història) els dóna la reflexió que no s'han de barallar, ja que és més important el fet de compartir tot allò que poguem.
dimarts, 11 de gener del 2011
PENSAR EN ELS ALTRES
Documental "pensar en els altres": És un documental d'una escola japonesa, on es pot observar, de forma minuciosa, com tracta les emocions el mestre que dirigeix l'aula de tercer de Primària.
Quan vaig poder veure aquesta pel·lícula cursava primer de Magisteri a la facultat. De manera que aquest reportatge l'he pogut veure multiplicitat de vegades al llarg dels anys. I, a continuació, us deixo un article reflexiu sobre l'emoció i el racionalisme, ja que són dos aspectes ben diferents. Ara bé, poden estar en veritable concordança.
Quan vaig poder veure aquesta pel·lícula cursava primer de Magisteri a la facultat. De manera que aquest reportatge l'he pogut veure multiplicitat de vegades al llarg dels anys. I, a continuació, us deixo un article reflexiu sobre l'emoció i el racionalisme, ja que són dos aspectes ben diferents. Ara bé, poden estar en veritable concordança.
Durant molts anys d’encarcaració social, la nostra societat educativa creia en una educació basada en el racionalisme exhaust. Per tant, era aquella comunitat educativa que defugia de les emocions entre subjectes. Ara bé, tampoc hem de generalitzar i culpabilitzar a tota la comunitat educativa d’un país, ja que hi havia molts docents i pedagogs delitosos de grans canvis.
La segona República va suposar el gran esforç i treball de l’escola Nova (escola lliure que cercava la creativitat, l’espontaneïtat, l’aprenentatge a través de l’experimentació directe amb el medi, l’empatia entre éssers, interacció social, etc.). Però bé, tots aquests esforços, portats a terme per grans professionals (Pau Vila, Rosa Sensat, Maria Antònia Canals, etc.), es van veure estroncats a causa de la dictadura franquista. Per tant, la potenciació de la creativitat de l’ésser es va transformar en la pròpia veritat ineludible de l’ésser racional. Les retòriques magistrals del subjecte superracionalista es van transformar en l’únic eix primordial de l’aprenentatge dels individus, ja que l’infant no tenia cap tipus de protagonisme dins d’aquesta visió educativa (concepció metodològica conductista).
Ara, en l’actualitat, ens trobem davant d’una escola immersa en nous reptes socials. Hem viscut, en els darrers anys, un constructivisme tradicional a dins les aules (potenciació dels coneixements previs dels nostres alumnes, treball autònom i aflorament de la seva creativitat). Ara bé, els nous reptes ens fan dirigir cap a una concepció metodològica de formació en societat. Per tant, el constructivisme tradicional es perfecciona anomenant-se constructivisme social (potenciació dels coneixements previs, marcs simbòlics i socials, establiment d’hipòtesis, empatia entre subjectes i indagació de respostes conclusives a través de les hipòtesis formulades de forma grupal).
Per tant, la figura del mestre racionalista ja ha passat a millor vida. Ara, a les nostres aules ha d’aflorar la simbiosi efusiva entre el racionalisme i l’emoció, ja que són dos vocables fonamentals (en constant interacció) per tal d’indagar i plasmar una educació de qualitat a dins les nostres aules. El racionalisme sense interacció amb l’emoció no té cap sentit (tu estableixes la teva pròpia raó a través de la teva emoció), però bé l’emoció també ha d’estar en constant confrontament amb la raó (ens emocionem a través de la raó).
Per tant, l’escola ha de potenciar un constructivisme social a dins les aules i, sense cap mena de dubte, ha d’apostar per una trobada simbiòtica entre la raó i l’emoció. Només així, apostant per una escola dinàmica (en constant moviment) i respectuosa davant la pluralitat dels subjectes, aconseguirem l’educació que els nostres infants es mereixen per viure en una societat que sol·licita homínids que sàpiguen afrontar nous canvis i reptes al llarg de les seves vides.
http://www.youtube.com/watch?v=Pb_ZJ_xnx6I
Vídeo: Miguel Ángel Santos Guerra
Metàfora de l'educació: l'autor ens diu que la metàfora negativa de l'educació és aquella que es concep quan tenim un recipient amb aigua i, llavors, posem aigua en un got buït. En canvi, la metàfora positiva de l'educació és aquella que concebem de la següent forma, quan la persona que educa ajuda a buscar manantials d'aigua. L'infant ha d'ésser capaç de trobar, de forma autònoma, aquests manantials. I quan els hagi trobat també ha de ser capaç de compartir l'aigua amb aquells que tenen set.
L'escola reproductora o l'escola transformadora? Segons l'autor, l'escola reproductora és aquella que reprodueix els sistemes socials concebuts des de fa segles (de manera que l'escola reprodueix subjectes competents pels llocs de treball). En canvi l'escola transformadora és aquella que concep l'escola com un lloc de canvi (de manera que l'escola ha de ser un lloc de canvis socials). L'escola no només ha de ser el regne de la cognició, sinó que ha de ser el regne de l'afectivitat. De manera que nosaltres, com a educadors, haurem d'apostar per una escola transformadora. Aquella escola que potencia alumnes crítics i, a la vegada, autocrítics. L'escola transformadora ha de ser aquell tipus d'escola que han de cercar els nous educadors del segle XXI, ja que l'encarcaració educativa no ens porta enlloc.
Quin és el problema o com vivim el problema? Vivim el problema de forma derrotista, ja que el docent ha de ser animador de projectes innovadors. De manera que no hem d'enfocar la nostra tasca des d'un visionament derrotista. La nostra tasca ha de ser concebuda des de l'optimisme, ja que l'educació de les futures generacions ho mereix. L'optimisme ens portarà al canvi d'aquelles coses que s'han de perfeccionar dins de la comunitat educativa. En canvi, el pessimisme ens portarà a l'estancament i encarcaració de la comunitat educativa.
Canvi en la selecció i la formació del professorat? A través del vídeo, jo crec que la selecció dels mestres hauria de ser més exigent, ja que les proves d'oposició són molt simples. I la formació del professorat incorporaria més assignatures de coneixements de les matèries. Jo, de forma personal, crec que les proves d'oposició no valoren si una persona serà bon docent, sinó que només valoren la memorització d'un temari. I, per tant, apostant per la contrarietat que indaga el temari per les aules de casa nostra "el constructivisme". En canvi l'avaluació de les oposicions és concebuda des d'un conductisme preponderat.
Presentació: "el nus al llençol"
A través del visionament de la presentació d'aquestes diapositives, hem pogut degustar una història entrenyable entre la directora d'un centre escolar i un pare d'un infant. En certes ocasions, la comunitat educativa en general conformada pels propis mestres, tendim a no comprendre com els pares passen tan poques hores amb els seus fills. I, de fet, hauriem d'analitzar el perquè d'aquests successos. En les diapositives, hem pogut observar com el pare, que passa molt poques hores amb la seva filla a causa del treball, té símptomes de culpabilitat. I cada dia quan torna del treball el seu fill ja dorm i li fa un nus al llençol perquè quan es desperti pel matí sàpiga que el seu pare ahir a la nit va estar amb ell. De manera que el missatge que ens vol donar el text és el següent: més val la qualitat de les hores que la quantitat.
Hem de ser conscients que, en l'actualitat, el temps és or, ja que el món laboral ens implica la pèrdua de moltes hores. De manera que aquell temps en el qual dediquem als nostres infants ha de ser un temps que impliqui una qualitat exhausta. Així que haurem de treballar de valent aquells valors que volem que els nostres fills tinguin en consideració i, per conseqüent, un respecte. Les famílies hauran de tenir en compte que és molt important establir un lligam positiu i, a la vegada, impregnat de bona comunicació amb l'escola, ja que hem d'intentar anar tots a la una.
Per tant, els pares hauran d'apostar per la qualitat de les hores que passin amb els seus fills i deixar enrere la quantitat d'hores i mal gestionades.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)